Mai s'ha de perdre l'esperança, i mai has de deixar que els contratemps t'enfonsin.

Dic això perquè l'altre dia vaig anar a pescar, i només començar, vaig poder clavar una dorada maca, que quan ja pensava que la tenia travessada per la meva varilla, de sobte es va alliberar i perdre, va ser un cop baix donç just acabava de començar. Però no vaig deixar de confiar en el fet que podria tenir un altre oportunitat, i així va ser!!, un preciós exemplar de dorada, que varen fer que recuperes tota la confiança i que tornes a casa comprovat que mai ens hem de rendir mentre hi hagi possibilitats

ENTRADA A PLAER

 Sempre és un plaer, el fet de poder tenir experiències de cacera, amb el déntols. I a més si es tracta d'un banc amb bons exemplars.

No saps mai amb certesa si els trobaràs o no, però el moment que els trobes, si et poses al lloc correcte i has ventilat bé, pots aconseguir una entrada espectacular del banc. Que de fet aquestes són les imatges que només un pescador sap de què parlo, són uns moments d'incertesa que has de tenir la sang freda d'esperar el millor moment per disparar i assegurar la peça.

En aquest cas la cosa va quadrar i vaig poder portar cap a casa un bon exemplar de déntol, que de fet era un dels més grans del banc.

Sense gaires complicacions, a la següent baixada, ja el tenia entre les mans.

Un plaer interior envaeix sempre davant una captura així, és una cara a cara on si la cosa surt bé, la recompensa és alta! 

UNA CAPTURA AMB SATISFACCIÓ

 En el tema de la pesca, de vegades el mar et brinda oportunitats agradables, d'altres sembla que et posi a prova la teva astúcia com a depredador.

En una visita a un baix que feia temps que no visitava i que ara gràcies al motorguide ho puc fer.

En una de les caigudes profundes a més de 30 metres, un abadejo em va fer la guitza. Són uns peixos amb força desconfiança que si no fas les coses com toquen, els veus, però no els captures.

I és el que em va passar a mi! El vaig veure, però no el vaig poder capturar.

Amb sang freda vaig tornar a la barca i vaig pensar... ja tornaré!!, i efectivament, un parell de dies després, vaig fer la segona prova, i aquest cop sí que vaig caure on toca i vair poder cridar la seva atenció fins al punt de posar-se a tir del meu fusell.

Un preciós exemplar d'abadejo de quasi quatre kg. És un peix exquisit que dona molt de joc gastronòmicament parlant i que un cop més Natàlia decidirà que fer. 

UN PARELL DE CORBALLS

 Avui ha estat un d'aquells que tot i no fer molt de peix per les dates, he sortit content de l'aigua, ja que he pogut visitar les restes d'un vaixell enfonsat, que feia dies que no visitava.

Les regles aquí són molt senzilles, No disparar a res encauat! només es poden capturar peces que estiguin per fora, així assegures que pràcticament totes les vegades que visiti les restes, segurament podré fer alguna captura.

En aquest cas, avui han sigut un parell de corballs, un d'ells realment enorme, i llastima d haver fallat un sard imperial, però surto content, doncs les restes són profundes i calen bones condicions físiques per poder visitar.

El primer corball i més gros, no m'ha donat pràcticament problemes, i el segon he hagut de fer un parell de baixades per poder pujar a superfície,

Després la resta de la jornada tot i visitar llocs molt bons, no ha estat productiu, ja que les condicions en la zona no eres les apropiades.

Però no em puc queixar torno a casa amb un parell de corballs no sense abans fer una foto que com dic sempre al final és el que queda!!

UN PARELL DE DENTOLS

 Caram com em costa trobar el forat per poder anar actualitzant el blog, tot i que tinc clar que al final és només el que queda, un munt d'anecdotes de pesca, des que vaig tornar de Canàries no he tornat a posar cap publicació més, aquest hivern ha estat fluixet, i amb l'edat un ja no troba aquella passió a l'aigua freda, amb poca visibilitat i escas de peix, tot i així alguna cosa he pogut anar fent.

Ara ja tenim aquí l'estiu!!

En una de les sortides puc destacar aquest parell de déntols, que serviran com a plat principal a la revetlla de Sant Joan, on celebrem el sant de la meva mare que es diu Joana.

Ara resta pescar un bon exemplar de mero per l'aniversari del meu pare que aquest cop en fa 80!! 

SAN TORNEM HI!

 Caram caram, qui ho havia de dir, que ja torno a ser per les illes Canàries!!, aquest cop per feina, tot i que si quadra, l'Abian em portarà a pescar el dissabte.

La veritat és que acabo d'aterrar i veig el mar en molt males condicions, i sembla que els pròxims dies serà igual, jo no vull ni mirar, i penso que he vingut a treballar. 

Però de vegades els deus són piadosos miraculosament el dissabte fa un dia esplèndid, sense vent i amb aigua neta!!

No m ho puc creure però es així. Les oportunitats estan per aprofitar i fem una jornada intensiva amb algunes captures molt maques, la veritat és que estic agafant carinyo a aquestes illes no ho hagués dit mai.

 

Les primeres captures no triguen a sortir, tenim oportunitat de fer vídeos, sabent que amb l'aigua neta guanyen molta qualitat.

Ja a la primera hora puc pescar un bon peto, que em fa perdre la son amb el que tira (increïble força la d´aquest peix)

Més tard puc pescar un bon exemplar de mero, que passa dels 10 kg

Una pesca variadeta i de qualitat, i contra pronòstic, ja que tot semblava que no podríem gaudir d'una bona jornada de pesca.

GRAN CANARIA EN BUSCA DEL WAHOO

 A l'illa de Gran Canària, tenim un sponsor de Salvimar, és Abian Galiano, un reconegut pescador que parlant per telèfon, em va dir que ara és l'epoca dels Wahoos, és un pelàgic que fa temps li vaig al darrere, i parlant amb Natàlia, decidim anar a passar uns dies en aquesta illa.

Les condicions eren acceptables, però no vaig tenir en compte les fases lunars, i vaig ensopegar la lluna plena (passarell) Tot i així l'objectiu el vaig poder complir, i la experiència de poder disparar un peix amb aquestes característiques, es una passada, impressiona la força que tenen.
De totes maneres hi he de tornar, ja que vaig deixar vàries coses pendents per aquells oceans.

Tot el sigui pescar fora del Mediterrani, sigui quin sigui l´oceá, sempre et poden donar soprpreses, o visites inesperades!

Un cop fet el postureo i recuperat forces, podem tornar cap a casa amb un objectiu més complert.

AQUEST ANY COSTA !!

 Ostres aquest any no se perqué pero les servies les veig i prou, em costa molt poder tenir a tiro. 

Ja sigui perque estic ventilant, ja sigui perque no he fet les coses be, pero el resultat es que veo veo pero res mes. 

Avui pero la cosa ha canviat i per fi he trencat la maledicció, he pogut pescar una servia que veritablement en el tema gastronomic cada cop es mes amunt, ja que dona molt de joc a la cuina. 

SORTIDA AMB EL MEU AMIC GISPERT

 Com ja es tradició, un parell de sortides minim, fem junts en Jordi Gispert i jo, aquest cop anem cap a les Formigues, no tenim gaire sort, pero de tornada em deixa tirar la ultima carta, i varem poder pescar un llobarro maco que per aquestes dates no es una peça frequent.