Ostres aquest any no se perqué pero les servies les veig i prou, em costa molt poder tenir a tiro.
Ja sigui perque estic ventilant, ja sigui perque no he fet les coses be, pero el resultat es que veo veo pero res mes.
Avui pero la cosa ha canviat i per fi he trencat la maledicció, he pogut pescar una servia que veritablement en el tema gastronomic cada cop es mes amunt, ja que dona molt de joc a la cuina.
Com ja es tradició, un parell de sortides minim, fem junts en Jordi Gispert i jo, aquest cop anem cap a les Formigues, no tenim gaire sort, pero de tornada em deixa tirar la ultima carta, i varem poder pescar un llobarro maco que per aquestes dates no es una peça frequent.
Hi ha zones on realment es molt important mantenir amb discrecció ja que si saps trobar el moment et poden donar alguna alegria.
Aquest cop es un podrit a -26 metres que es una zona on li agrada al corball. I efectivament aquest cop va sortir tot com era previst. No es gaire habitual trobar exemplars d´una mida tant gran.
