UN MERO MACO

 Avui surto amb en Tete, amb moltes ganes i molt motivat, ja que dies abans vaig anar a França amb en Bastien i la cosa va anar fatal, i avui no podem fallar.

L´aigua ja comença a marcar les primeres termoclimes, no molt definides pero tot indica que aviat fará el canvi, 

Decidim no anar gaire lluny, i un cop triat el lloc fondejo la barca, i em tiro a l´aigua, per sorpresa meva, veig una espectacular imatge de cuatre abadejos que suposo tenien reunio de comunitat, tot i fer una bona caiguda, es dispersen i mantenen la distancia, al pujar veig que un d ells entra en una pedra que conec, i la seguent baixada, el trobo allá al costat d una molla, sense gaires complicacions, el puc clavar i treure, fa un parell de kg, i es una captura poc frequent, cosa que em motiva. 

Després vaig cap a una zona on aquesta epoca hi pot haber alguna sorpresa, al baixar veig que hi ha molta vida i tinc la sensació que em tinc de posar en guardia i estar molt atent, m acosto a una pedra i allá el trobo, un precios mero que tinc de cares i que si li hagués tirat sense pensar, el clavo i trec sense problemes, pero vaig voler assegurar, vaig badar i li vaig tirar al limit, ostresss ara s´ha complicat la cosa, Aviso en Tete que justament avui no es troba gaire bè, te molesties a la panxa ocasionat per un "tiveri" que varem fer el dia abans, pero tot i aixo em pot ajudar, la cosa esta complicada, i no paro de repetir dins el meu cap, perque no has disparat abans!!

Sense perdre l esperança ni un moment, anem treballant la peça fins que la aconsseguim treure, es un precios exemplar de quasi 9 kg, que be! 

ELS ANYS PASSEN LES AMISTATS PERDUREN

 Ja ho deia Albert Einstein, el temps es relatiu, de vegades una espera d´una hora es pot fer eterna, i de vegades passen 15 anys en un obrir i tencar d´ulls.

Feia molts anys que no sortiem a pescar junts, tot i que seguiem en contacte telefonicament i red socials.

Però el destí ha fet que passats tots aquest anys, tornem a fer alguna sortida junts.

Ja som a la primavera, tot i que a l´aigua li falta encara una mica de temperatura, i visibilitat, ja no es com el dur hivern, i les sortides ja son amb algunes captures, que permeten portar alguna cosa de proteina a casa. 

En aquesta sortida en Joan estaba fi i va demostrar la seva superioritat com a pescador, posant a la Coleman algunes captures de primera qualitat, no hem anat gaire lluny del port la veritat, en part peque tampoc ho hem trobat necessari, ja tenim el que voliem, ja he fet la sortideta, ja hem arreglat el mon en els canvis de zona, ara ja tornem, una bona dutxa ens espera, i Natalia a veure com decideix cuinar la captura aquest cop.

DONÇ CAP A SUD

 Escapadeta amb en Lluis, fent parada previa a la Llosa, decidim que aquest cop irem cap a sud, ell no es troba gaire fi per lo que anirem de tranquis, i no plegarem gaire tard. 

A l´espera no es veu gaire moviment, cosa que fa cambiar estrategia, i penjar lot del canell, revisant pedres, van caient algunes peces, i sembla clar que la pesca avui toca a cau. 

Despres de revisar els principals llocs que pensem poden ser interessants aquesta epoca, ja tenim cuatre peces a destacar un corball maco, que be! ja es va animant la cosa, decidim tornar cap a casa, no sense abans revisar un cau de mero, que potser hi ha algun okupa, i efectivament es aixi, tot i que es complica una mica, passada una hora ja el tinc a la barca, ara si ja podem anar cap a casa,