Aquest any, el destí previst era anar pescar a BAJA CALIFORNIA una zona entre dos mars, que no deixen indiferent a cap pescador.
En un equip format per Salva i Jesus, també en Gorka desde Madrid, i finalment els dos novells, Konstantino i jo. Dic novells perquè ells ja es la cuarta vegada que hi van, i s´ho coneixen tot molt be.
L´inici va ser uns dels mes durs que recordo, ja que de cami cap allá em vaig refredar a l´avió, no donaba credit a la situacio, i se li cau a un el mon a sobre, si tens d´anar amb un paquet de mocadors de paper a la ma. Aqui podem afegir que el viatge entre boires i enllaços va ser 40 hores, un es pot imaginar, pero la motivació i les ganes superaven les dificultats.
Lluitant contra la sinusitis, puc anar pescant amb l equip a la zona del Pacific. Amb l´ajuda dels pescadors de llagostes, ens treuen a pescar, la visibilitat no es bona, pero es pot pescar, i si caus on toca, veus imatges espectaculars. Aqui la zona destaca per la presencia de "garopas" el mero gros
Si el Pacific o permetia, es donava prioritat, ja que el Mar de Cortes no hi ha tanta vida com aquí, si tot va com esta previst, a l altre costat, només hi anirem dos dies.
Al final del dia, unes fotos per deixar constància, de les pesqueres que es poden fer en aquesta zona, en Jesús, i en Konstantino, amb un parell d exemplars de bon porte.
Ara toca recollir tot, i carregar el cotxe, l´hotel es a hora i mitja, mitad desert, i la resta carretera acceptable, ens hem tret la sal amb un cubell i una mica d aigua dolça, pero en cap moment, es pot dir dutxa, no tens temps a res, no val badar, carrega, descarrega, anades, tornades, la fatiga va aflorant, pero es una sensació agradable, ja que veus que per poder agafar un peix guapo,un s´ho ha de currar.
Sortim de l´hotel a les 5 del matí i tornem que ja es fosc, es molt dificil amb les 9 hores de diferencia poder, parlar amb la familia, la pesca es absoluta, protagonista.
Van passant els dies, i toca canvi, ara traslladem l´aventura al mar de Cortes, son tres hores i pico, desde la Paz, passarem dues nits alla.
Per arribar, ens espera un cami molt dificil, en molt mal, estat, fins i tot, en algun moment, varem haber de demanar ajuda per treure el cotxe, de la sorra, pero finalment aconseguim arribar a San Evaristo, un petit poblat de pescadors, sense cap luxe, pero encantador, si t agrada el rollo vacances mochileras.
El primer dia, el mar era un plat, peró la visibilitat no era l esperada, tot i així, es una pesca entre blocs de pedra natural, que mes aviat sembla una escollera, sorprén que en una zona tan poc transitada de pescasub, el peix sigui tan esquiu, te molt mes merit, el peix de Cortes, per la seva desconfiança.
Dormiem al ras, a 50 metres de l´aigua, Rossi la dona del pescador, ens preparaba el sopar, que logicament era peix del dia, tenen molt bona ma a la cuina i es molt bo.
Estic cansat, pero nomes son les 7 de la tarda, no vull anar a dormir perque si no em desperto a les tres o cuatre del mati i ja no puc dormir mes, tot i aixi, si passa aixo, sempre pots mirar al cel i veure l espectacle estelar, ja que al no patir contaminació luminica, es veuen un munt d estrelles
En Jesus va poder pescar una cabrilla de color groc, la cual ens varem menjar per sopar, es un mero amb uns colors espectaculars i llampants, a l altre foto un selfie amb l Aguero, una gran persona
Ha estat un viatge de contrasts, sense terme mig, o tenies fred, o tenies calor, o estaves encallat al desert, o rodejat de peixos, o mort de gana, o entaulat amb una plata de llagostes.
Son d aquells viatges que moltes vegades, penses...aqui no hi torno, pero encara ets a l avio de tornada i ja ho trobes a faltar
