Si no és per tu, encara que t hi posis, i si és per tu, encara que t apartis. Així ho diuen, i és que de vegades la realitat supera els somnis, i de sobte et trobes que estàs pescant un altre cop a Califòrnia.
Escric això, perquè aquest viatge no el tenia previst ni molt menys, casualitats de la vida, em varen fer parlar amb en Salva, ell fa vuit anys que hi va i aquest any amb la situació de la pandèmia, tot feia presagiar que no s hi podria anar, tenien la reserva feta des de gener, i no hi havia maneres que els hi tornessin el bitllet de vol, ja que no estava anul·lat, després de parlar amb la gent de la zona, els varen informar que en aquella zona del país mexicà, no tenien molts de problemes amb la Covid i que tot funcionava, per tant, un equip de quatre que tenien previst anar-hi, ho varen tirar endavant, casualitats de la vida, un d'ells per problemes laborals, no hi podia anar...per tant, una plaça lliure!! a la que em va dir això en Salva no ho vaig pensar, i ràpidament vaig mirar si podia reservar un vol a les mateixes dates, i ho vaig aconseguir!
Mare meva, no m ho crec, anem a Baja Califòrnia a pescar!! Allà les condicions meteorològiques del mar Pacífic tenen molt a dir, i decideixen que la durada del viatge seria de vint dies, uff jo no havia fet mai un viatge de pesca tan llarg.
Després de moltes emocions i preparatius, ja em trobo a l'aeroport, allà hem quedat els quatre, en José en Jesús, en Salva i jo. Aquest serà el team de Baja Califòrnia 2020,teníem bons pressentiments i sabíem que desprès de tanta incentidumbre, aquest viatge seria extraordinari, tenim el primer vol de Barcelona a Madrid, allà ens tocaria esperar 9 hores per poder agafar el vol cap a Mèxic, pensava que seria molt més dur, però amb l´experiència dels anys, la companyia, i l'emoció, em va sorprendre que sense gaire fatiga, ja estava pujat a l'avió de Aeromexico camí a Mèxic D.F. Ja he travessat el oceá i som a terres Mexicanes, per entrar al país trobo al control un policia amb poc humor, que em posa tots els entrebanc demanant tota mena de documentació, acreditació de reserva d'hotel, fins i tot saber quants diners portava a sobre, passat aquest mal tràngol, ara ja només queda el vol de D.F fins a la ciutat de la Paz, dues horetes i ara si, ja hem arribat!!, despres de 36 hores entre viatge i enllaços, Quina emoció sentir de nou la caloreta del sol, i veure aquells paratges desèrtics.
La previsió és bona, i això fa que encara estiguem més emocionats, irem cap a l'hotel, per preparar tot, i al dia següent, anar cap al Datilar, un petit poblat de barraques, on fan la temporada, els pescadors de llagostes, allà ens espera en Polo, un experimentat pescador de la zona, que ens farà de barquer,
Aquí unes imatges del "poblat" El Datilar
Tenim la "Panga" és com diuen allà a les característiques barques de fibra, molt resistents i espaioses, ara ja si sento l'olor del Pacífic, l'aigua de superfície es veu neta, i una emoció envaeix el meu interior, ara si, ara sí que si! posem aletes, ulleres, preparem fusell i tots a l´aigua!, el primer dia que sol ser de escalfament, va anar molt millor de l'esperat, i vàrem tornar amb algunes peces maques,
Mare meva quin començament més espectacular, les bones sensacions, que teníem s´estan fent realitat!
Segons la previsió, estarem pescant per aquesta zona duran quatre dies, i tot i la pescada del primer dia, al segon la cosa va ser més difícil, però la tercera va tornar a ser un espectacle!
Pesquem en una zona d´uns vint metres de profunditat, a poc a poc vas veient la importància que té el saber on et tires és de vital importància, ja que hi ha moltes zones que no es veu res de peix.
La fotografia anterior serveix per comprovar que les peces capturades, són realment espectacular, un somni per a qualsevol pescador.
A sota amb un os de balena que varem trobar a la sorra de la platja, quina passada de lloc per aquí podem trobar cloves de petxina allà ossos de balena.
Fi de la primera etapa, ara toca canviar de lloc, prepararem tot, i agafarem el cotxe que tenim llogat, per anar tres hores de viatge més al nord, és una passada circular per les carreteres amb rectes fins on es perd la vista, i amb camions tràiler enormes com els que veus a les pel·lícules americanes.
Aquí tot serà més còmode, tenim hotel a prop del port, i Israel (persona de contacte) que és el que ens portarà a pescar, ens ve a recollir, estalviant les dues hores que teníem de camí al Datilar a l´hotel.
No coneixia a Israel, i va demostrar ser un autèntic llop de mar, un professional de primera, bona persona i coneixedor del fons, amb un GPS ple de marques "calentes"
El següent lloc és un canvi radical, ara anem al mar de Cortes, allà no hi ha tanta vida, però el fons és molt espectacular, i les captures són més reconfortants, ja que és molt més difícil.
Preparem tot el material i anem cap a San Evaristo, un petit poblet de pescadors, on els luxes i la comoditat brillen per la seva absència, el camí per arribar-hi no és apte ni per les cabres, i per fer un trajecte de 80 quilòmetres hi estem més de dues hores.
Tot i ser el segon cop que hi vaig, segueixo quedant bocabadat amb el paisatge, el desert que aparentment pot semblar monòton i avorrit, quan el veus amb els teus propis ulls, és una sensació de pau i de puresa, tenim el centre mèdic més proper a tres hores amb cotxe, i avui dormirem al ras, no volies aventura?, donç aquí la tens.
Les condicions són bones, i la veritat és que per ara, podem dir que la sort és al nostre costat, un cop fet un esmorzar, carreguem tot el material a la panga i en Guero serà el que ens portarà, tenim unes marques molt bones de pagres, en un parell d'illes.
Un cop el GPS indica que hem arribat, em tiro a l´aigua per fer una primera inspecció, l'aigua té una visibilitat acceptable, i en poc temps ja puc veure algun pagre de bona mida, no hi ha molt de peix, i a sobre és més desconfiat que al Pacífic, tot i això podem capturar algunes peces maques.
Per tant repetim l´aventura carregant fins als topes el cotxe, carretera i manta! Ostres que bé, poder repetir experiència en un mateix viatge, seran tres dies de pesca, els tres últims, que ara amb les captures que tenia com objectiu ja pescades, la pressió i els nervis queden aparcats, i això és molt reconfortant, ja que et permet gaudir verdaderament de la pesca.
Ara ja queda només un dia, que veien com ha anat fins ara, tot fa presagiar que serà la guinda del viatge, però la sort que havíem tingut fins ara va caducar i la sorpresa es nostre en veure que va entrar una mar de fons, que deixava l´aigua molt bruta, i impracticable, aquest cop no hi ha vent que ho repari, no ens podem queixar, ja que quan passa això, sol durar entre cinc i deu dies, per tant només agrair la gran fortuna que vàrem tenir que passes això l´últim dia i no a mitges vacances.
