En Joan Roig em va trucar entre setmana, dien que corrien tonyines a prop de la costa, jo ho faig saber a en David , i en un parell de dies es prepara amb una canya y material necessari per pescar.
El dissabte a la tarda varem probar a anar ....mar endins !! feia temps que en tenia ganes, portavem les canyes i el equip a punt esperant arribar a la zona, els ocells eren els nostres guies, i seguint seguint, varem divisar el primer banc, l´aigua bullia i les tonyines treien el llom fen un espectacle digne de veure, nosaltres portavem unes mostres grans fen el curry i no el tocaven, hi habia molt de peix petit pero molt i molt i molt i anaven per feina, jo al veure que no teniem exit vaig probar de tirar amb la canya de jigging i la primera llençada es va clavar una, buidant el carret i trencant la linea...vaja !! al menys ja se la sensació de la estrebada de una tonyina.
Pero la impotencia de veure aquella vida sota la barca, va poder amb tots els meus sentiments i em vaig dir...dema em tiro !
Al vespre rumiant que faria, i com ho faria, ja que no disposaba de medis apropiats, vaig arribar a la conclusio que el millor era dormir i que dema sera un altre dia.
De bon mati vaig cap el garatge i agafo un fusell de 100 pacific i una varilla de 7mm doble aleta (no tenia punta tuna, algú me la va agafar prestada) li poso dues gomes de 19mm, preparo el nylon i cordes disponibles.
Juntament amb el meu germa David i el meu nebot Sergi, sortim cap a la mateixa direcció que el dia abans, ja nomès començar varem veure un banc de dofins preciosos, a destacar una cria que no passaba dels 10 kg, que be ! el dia comença amb alegria.
Som al lloc i les tonyines no es veuen, pero no cal esperar gaire per trobar-les, son allá !! va cridar en Sergi, ostres es veritat, habia arribat el moment, em tiro a l´aigua i carrego el fusell, començo a veure peix petit que ve cap a mi i darrera les majestuoses tonyines, uffff com voleu que escrigui el moment ??? amb sol d´esquenes i a una profunditat de apenes tres o quatre metres començo a quedar rodejat de tonyines, una que no em te por, em passa per el costat i li disparo, pero el tret no li atravessa, grrrr em sembla que no anem be.
Despres de 5 minuts de lluita la doble aleta se li desclava. Ostres que fort, pero no em desanimo se que en clavare una amb exit,
Seguim la busqueda i les tornem a trobar, aquesta vegada no fallo, i efectivament als pocs segons ja tens en David aguantant la corda impressionat per la força, pero sembla que el sistema funciona i li demano un fusell per rematar la peça, estic una mica nervios, ara no pot fallar res! a mida que vaig recuperant corda començo a veure la lluentor, sense pensar-ho gaire baixo seguint la linea i li puc disparar un segon tret que em tranquilitza bastant. Despres la anem treballant fins que el meu germa la puja a la barca i esclatem d´alegria. Objectiu fet realitat
Despres de una bona estona desfent els nusos i enredos de fils i cordes, preparem de nou per agafar-ne una altre, que no tarda ni una hora a ser pescada, i finalment una tercera ens fa decidir que la jornada estaba feta .
Hi ha coses que costa descriure, la imatge de les tonyines costaran de esborrar del meu disc dur
Despres de les dues jornades de pesca en aigues obertes, decidim fer un dia de festa per anar a pescar, aprofitant l´anticicló sortim el Dijous en David en Luis i jo, el pronostic no era gaire bo, donç el dia abans els que hi habien anat no varen tenir sort, les tonyines costaven de trobar i el pitjor de tot es que no es deixaven acostar, pero com que teniem el dia per davant, la moral seguia ven alta, cada vegada estaven mes mar endins, fins arribar a el doble de distancia que la ultima vegada ,
