AMB FINAL FELIÇ 7.300kg

A punta d´alba surto amb en Marc a pescar, la cosa pinta be, tot correcte, pero el peix no es veu per enlloc, ara aqui ara alla, en Marc aconsegueix fer un dento petit, mes tard despres de revisar alguns Waypoints, em diu que em portara a un lloc tonto pero molt efectiu en aquest dies que no es veu res, la profonditat es mes que acceptable donç no arriba a -17 mts, ventilo be i faig una espera, no veig res, pero com que em trobo be allargo, finalment veig un dento maco de uns 4 kg, tiro enrere i pujo, li dic que em deixi fer una altre baixada, fuuuuuuu, fuuuuuuu, omple pulmons i cap avall, aquesta vegada m´apareixen un grupet de 5 o 6 dentos, son macos i un destaca dels altres, no tenen cap curiositat, estic ben amagat, pero res de res, reculo novament i em preparo per una baixada llarga mentalitzat que en tinc de pescar un com sigui, aquesta vegada m´amago a la poseidonia, estic tan ben amagat que amb prou feines puc veure el que tinc davant, ja els veig! a veure si s´acosten, va passant el temps m´he preparat be, i puc fer una apnea llarga, no mostren cap interes , pero de sopte el cap de colla es separa del grup i ve cap a mi, ara si es posa a tiro i no m´ho penso, l´atravesso amb la meva varilla, i comença a refregar-se contra les roques la seva reacció em sorpren, donç tira la ostia, pero quan l´estic pujant es desclava...noooo no pot ser !!! l´he perdut !! ufff quedo molt tocat, pero molt i molt, i penso constantment perque? rollo mourhino, cambio de zona pero no em puc treure el dento del cap, li demano si us plau que em deixi tirar un altre cop al lloc on l´he perdut, donç alguna cosa em diu que no pot ser gaire lluny, a la segona baixada el veig estirat a la sorra, d´un nou tret el remato i el pujo, en Marc no s´ho podia creure (ni jo tampoc) pero alguna cosa em deia que aquell dento tenia d´anar a la nevera, una estona mes tard ell pot fer un mero de dos kg, fem unes fotos i cap a casa. Una bonica historia amb final feliç

SERVIA DE LES BALEARS

L´Avelino de Menorca, m´ha enviat aquest bonica foto de la servia que va poder pescar per la seva zona , segons explica ja les habia vist en un parell d´ocasions i a la tercera en va poder agafar una, una bonica peça sense dubte Felicitats Avelino

UN I GRACIES

Aquest dia i eren pero un soptat cambi de condicions varen fer que l´aigua quedes blanca al fons i la zona quedes practicament intractable, per sort vaig poder pescar un llobarro per anar fen boca a el que arribara, tot va endarrerit pero nomes es una questió de temps.

DIUMENGE MATINER

Aquest Diumenge he quedat amb en Marc per sortir d´hora, el dia abans ha bufat la tramontana, y les condicions no son gaire bones, pero la experiencia en aquest casos, fa que sapiguem on anar, a la primera baixada aconsegueixo clavar un dento maco, pero la fletxa es clava al podrit donç es un tret a la caiguda i el peix aconsegueix trencar-se, tranquil nomes acabem de començar i tenim el mati per davant, mes tard cauen els dos meros, i la carmen de mairena, a ultima hora en Marc al seu hortet dentonero aconsegueix clavar-ne un arrodonint el dia, apa donç cap a port que tinc gana, un dia maco de pesca amb res espectacular pero que amb condicions dificils fa que surtis content de l´ aigua.

GARBI SENSE FORÇA

Com que tinc una petita averia a la barca, surto d´infanteria, despres d´una hora de cotxe arribo a lloc, em poso el neopre i cap a l´aigua, mentre o faig em vaig posant calent donç veig el garbi bufant a una intensitat aparentment bona, pero al entrar a l´aigua veig que la cosa no es aixi, la corrent es de Nord i l´aigua abaix es freda i bruta, buf ! ja la hem cagat penso jo, donç a la espera no corre res de res, ni sards, en una de les caigudes en un cami de sorra entre els podrits, veig un grup de rogers macos, veient com esta el dia, començo a estudiar la possibilitat de agafar-ne algun per sopar, pero per fortuna i casualitat veig un mero al costat que puc clavar amb un tret llarg, el deixo sec panxa amunt, i es veu guapo !! al principi pensaba que feia uns 5 kg pero al anar recollint carret es feia mes petit, i amb prou feines arriba a 4, de totes maneres surto content donç el dia estaba per acabar amb una porra,  Aqueta vegada autofoto amb el mobil anem pujant el nivell suposo que si algu del national geographic veu el blog no trigaran en fitxar-me