BAJA CALIFORNIA CHAPTER 3

 No hi ha dos sense tres! i com aquell que no vol la cosa, ja tornem a estar a Baja California !! La veritat es que es un zona que crea adicció sense adonar-te, la gent la gastronomia, el clima, i la pesca!! fa que si hi vas un cop, nomès pensaras en tornar-hi. 

Aquest cop serem tres, el patriarca Salva Lopez, Edu i jo, Israel, el llop de mar que ens porta als llocs mágics ho te tot a punt, els nervis son a flor de pell, pero amb una sensació mes controlada al ser el tercer cop que hi vaig, només demano trovar bones condicions. 

Ja som a l´hotel on preparem tot el material, aqui si que ho tens de portat tot a punt i no s hi valen excuses, ja que les condicions i el tipus de pesca, obliga a fer-ho, saludem als amics de la zona, i amb aquella il.lusió sortim cap al Pacific, un mar ple de riquesa i constants canvis que deixa enamorat a cualsevol pescador. Sembla que les condicions són favorables, el color blau de l´aigua fa pujar l adrenalina i em moro de ganes de poder tirar-me a l´aigua i veure com está el pati. 

Per sorpresa nostre, les condicions són millors de les esperades, i en un fons de -18 metres puc veure les roques i la sorra, ostres que be! mentre carrego el fusell puc veure un mero desde superficie, que está a mitges aigues just per sobre de la termoclima, en una cautelosa caiguda el puc atravessar amb la meva varilla.

Ostres, la cosa comença molt molt millor de l'esperat! i en condicions així, només pots fer una cosa... aprofitar!! En Salva i jo ens mirem mútuament i sense dir paraula, tenim clar que ho hem encertat!, la jornada no defrauda, i podem fer una preciosa pescada que quedarà tatuada a la nostra retina. Tenim a  Edu a sobre de la barca, el viatge i el Jet Lag li han passat factura.
Al dia següent podem fer una altra pesquera de somni, però la previsió meteorològica diu que venen dos dies de vent fort i decidim reposar i recuperar forces. Que segur farem menjant molts de tacos.

Passat els dos dies, la previsió millora, aparentment, però tot i que per sobre sembla que hi ha bones condicions, per sota la cosa ha canviat, i el color de l'aigua ja no és aquell blau hipnòtic, ens tirem en una zona que dies abans ens havia donat moltes alegries, i la sorpresa va ser meva en veure que a sota l'aigua s´havia enfredat i reduït molt la visibilitat, i res de peix, ostres això sí que si no ho veus amb els teus propis ulls, no ho creus!, mare meva, com pot canviar tant la cosa, en tants sols un parell de dies?
Es desinfla la motivació que portava i donava el dia per perdut, però les condicions canviants del gran oceà Pacífic no dóna opció a previsions fermes, i buscant per diferents zones, podem trobar el banc de meros, això si, en un grup molt més reduït i de mida més petit, tot i això a la tornada portem una pesquera que no hi comptava. Caram, un dia dolent aquí, és un dia de somni a casa!

Edu ja és troba millor, però paga car el no tenir cura del sol de la Baja Califòrnia, i li queda la cara com un cromo, pobret! Aqui no s hi val a badar!, i si no prens mesures, pagues les conseqüències

Els dies van passant, i tot i tenir unes condicions variables, podem anar fent unes bones jornades de pesca, que tot i no tenir res a veure amb els dos primers dies, segueixen sent espectaculars!
En aquest viatge tenim en patriarca (Salva) fotut de l'esquena, i cada dia tenim d'anar a l'ambulatori a què li punxin un calmant, tot i això, aguanta i suporta com un campió demostrant la seva veterania en aquesta zona, fem un gran equip i anem coordinats d'una manera automatitzada, i algunes peces que s'enroquen les podem treure gràcies al treball d'equip.

Sempre he dit que una cosa molt important d'aquest viatge és que hi hagi bona harmonia amb els companys, i aquest cop la cosa fluïa de manera automàtica creant un ambient fantàstic i divertit tant dins com fora de l'aigua. Ja tenim una mica d'experiència, i coneixem els millors llocs per anar a comprar i menjar, és tot un plaer poder gaudir d'unes vacances així.

No podem passar per alt, la gran tasca que feia Israel, un pescador autòcton, que coneixia el fons marí millor que la cuina de casa seva, mare meva quin professional, i a sobre bona persona, amb aquella serenitat i sensació de seguretat que atorga estant al seu costat.

Si fem un equip ben organitzat, hi ha temps de tot, i amb el potent sol que hi ha la Baja Califòrnia, el fet de poder refrescar-te a la piscina de l'hotel era un d´aquells plaers que et fa tornar a la teva infància quan jugaves amb els amics.

Una mes per explicar!, gran viatge ple d'emocions i somnis complerts, ara només queda posar el compte enrere per saber quan serà el pròxim, poso algunes fotos que evidencien que aquest lloc és el somni de qualsevol pescador!

PIM PAM !

 A dos quart de set! Em va dir en Lluís per telèfon, en aquestes dates, s'hi ha d’anar d'hora, ja que més tard s'omple el mar d'embarcacions d'esbarjo i no es pot pescar.

El pronòstic és bo, però saben que l'agost és un mes difícil en tema peix, a mar mai se sap, i per sortir de dubtes, s'hi ha d'anar.
A l'hora prevista, sortim directament, sense passar per vestuaris, s ha d'aprofitar el plaer de poder canviar-te a mar ara que som a l'estiu. En Lluís va mirar unes pedres, i em recomana que vagi cap aquella punta, ja que a primera hora hi pot haver alguna sorpresa, preparo tot el material, poso boia a l'aigua i directe cap a la zona indicada, només he fet un parell de baixades, per escalfar, i sóc a prop de la zona calenta, o espero poder trobar algun déntol, però a mar mai se sap quin dia et donarà la sorpresa, i aquest cop, per sorpresa meva, puc veure un preciós mero que estava esmorzant a poca aigua, ell tornava al seu cau, però vaig tenir sort de ser enmig del seu camí, i amb el Dark Side a punt, una sola oportunitat i un tret precís, fa que pugui cobrar la peça sense gaire dificultat, a mesura que la vaig pujant puc comprovar que és més gros del que pensava, per ser aquí a la costa Brava és molt maco! La sorpresa va ser al pesar, i veure que passava de deu kg.
Vaig a veure en Pons, em comenta que ha vist un mero, però no li ha pogut tirar, al moment pot pescar una molla de bon porte, una morruda i com no, un grapat de rogers, que tan apreciats són gastronòmicament, ja tenim el dia fet, la cosa es comença a animar amb el trànsit de barques, i decidim fer una última paradeta i tornar cap a port. Ara ell que compri el vi i esperar a veure quina sorpresa ens té preparada Natàlia amb aquest mero.

Podeu veure el video en aquest enllaç del Youtube

AVUI A PER MERO !

Hi ha dies que ho tens clar, i saps perfectament on vols anar, quedo a primera hora amb en Tete i Mikel i els hi dic que avui anem per mero!

Les condicions no són gaire bones, i la previsió diu que empitjorarà, fondegem la barca i cadascú tira cap al seu lloc, sé d'una esquerda que pot donar bons resultats, vaig amb el meu Dark Side, i a la boia un 75 per si de cas, el corrent va en augment i cada cop és mes difícil poder aguantar al lloc, trobo l'esquerda i ja abans d obrir el lot veig una ombra a l'interior que promet, efectivament és un mero i la mida ja és més que acceptable, sense rumiar gaire s´emporta el primer tret, pujo obrint carret i agafo el 75 per doblegar la peça, em costa ventilar, ja que el moviment de les onades i la forta corrent no ho posen gens fàcil, però no tinc pressa, un cop preparat puc finalment baixar, puc veure que està ven clavat però un segon tret em deixarà treballar millor la peça, ara ja el tinc amb dues varilles i tinc d'estudiar com el trec, en fer la següent caiguda vaig sense fusell i ja puc veure un altre mero que em fa la vela, cony ! aquest que??, sembla que sàpiga que no porto fusell i es posa a fer d'espectador, no tinc cap possibilitat per el que em centro en el que tinc clavat, vaig intentant, però una pedra impedeix executar l'acció, vaig a buscar ajuda i de passada intentar reposar una mica i hidratar-me, recullo als companys i explico la situació, canvio en Mikel de zona i en Tete em fa de barquer, cosa que em dona mes seguretat, ell em diu que agafi el seu fusell e intenti pescar l'espectador si encara i és, i així ho faig, però no m´adono que el regulador de potència estava posicionat al mínim, faig la caiguda i voilá ja el veig, sembla tranquil i em puc posar a una distància apropiada per disparar, la sorpresa va ser meva al prémer el gatell, ja que la varilla amb la potència al mínim ni arriba on era ell, ostres quina manera mes ximple de perdre una peça, però no passa res, poc més tard entre patiment puc treure el mero, que no arriba a cinc quilos però ja és maco, el sol apreta i la costa es va emplenant d´embarcacions, condicions que ens obliguen a deixar la pesca per un altre dia.

BIG DENTEX

Ja som al juliol, les termo climes, fan que el peix es mogui a poca aigua, i la experiencia dels anys, fa que sàpigues on trobar-los, els hi tenia ganes, ja que feia temps que no capturava un exemplar de gran format, de fet ho parlava amb el mestre Pons, i em deia...ja caurá ja!

Són quarts de vuit, avui anem amb la meva barca, i he quedat en recollir, en Lluís al port de Palamós, preparo tot baixo motor, trec amarres, i camí cap allà. A l'arribar veig que amb ell hi ha en Tete, un mestre osteòpata que em va curar els meus mals de esquena, Havíem quedat que es tiraria a l'espigó i el recollia junt amb en Lluís, però camí a l'accés es varen trobar, feina feta!, ja som tots a bord, i tenim molt clar per on hem de començar, En Pons ira a mirar un cau de mero, que li pot donar alguna sorpresa, i en Tete i jo farem esperes a poca aigua, a veure si hi són. Tiro àncora, i la barca es posiciona mirant cap a terra, oh!, corrent de terral! malament! em tiro a l'aigua i puc veure que està força bruta, amb aquestes condicions la cosa no pinta bé, però ja a la primera baixada, veig un preciós déntol a mitges aigües, no he ventilat bé, no tinc gaire apnea i decideixo tirar enrere i pujar, per preparar-me bé, sé que hi són i no es poden cometre errors. En Tete que el tenia al costat, m avisa que ha vist déntols grossos, li demano que no es precipiti, i que no dispari si no està segur, ja que un error faria que marxin, eliminant tota possibilitat de pescar-ne un. Un cop m he preparat bé, faig una baixada i veig el peix molt neguitós, i els moviments característics, que fan que la nostra apnea es prolongui, vinga va!, una oportunitat si us plau!, faig una espera llarga, però els déntols no els he vist aquest cop, ventilo bé i preparo una segona baixada a la mateixa zona, aquest cop el peix encara està més apinyat, molt nerviós, donant clars indicis que els estan atacant. Em vaig desplaçant pel fons, buscant un punt més alt per poder fer una espera, de sobte el peix, se separa creant un efecte com si s'obrís unes cortines, és una imatge que has de veure amb els teus propis ulls, per poder entendre, s´ha fet un passadís, el peix es concentra a la dreta i esquerra, deixant un pas al centre, de cop apareix, amb una actitud intimidatòria, ostres és gros!, sóc al lloc indicat, i a la que veig que està a distància mortal, del meu Dark Side, disparo sense dubtar i amb tota seguretat que l'enfilo, la varilla no el traspassa, i fa una arrencada deixant una estela blanca de bombolles, que deixa a un hipnotitzat, fa una arrencada circular i acaba venint cap a mi, puc veure que encara és més gros de què em pensava, en aquell moment, intentes no fer cap ximpleria, i perdre un peix així, el déntol ha quedat tocat i s'ha quedat entremig d'una clapa de posidònia, podria agafar-lo, però per seguretat crido en Tete, perquè doblegui la peça i asseguri, amb una elegant baixada, encara el seu fusell i dispara un tret certer, que fa que ara si, pugui dir que l'he pescat, en la mateixa baixada , recupera la peça i la puja, un cop assimilat el que acaba de passar, em comenta que a ell també li han passat i que no ha volgut arriscar amb un tret que no fos assegurat, potser gràcies a això, jo he pogut capturar el meu! Gràcies Tete!!, la propera et tocarà a tu!

Poso el déntol a la nevera, i vaig a buscar el mestre, a veure si el seu cau ha donat els seus fruits, aquest cop no, no hi ha hagut sort, tot i que aquesta zona li ha donat moltes alegries, em pregunta si hem pescat res, i li dic que si, un déntol!, maco? pregunta ell, obre la nevera Lluís, ostrees!, quin trasto!, felicitats noi, és molt reconfortant quan reps una felicitació i saps que és de tot cor, i autentica.

Seguim pescant, però la cosa està força fluixa, i amb molta molta corrent, tot i així, entren a la nevera, un parell de corballs, una barracuda i un parell de molles que han pescat entre en Tete i en Lluís, jo no aconsegueixo pescar res més.

Una mes per explicar! una mes amb els amics i el mar! La màgia de la pesca submarina, fa que al final sigui una forma de viure.

En Lluís no es fa fotos amb peixos capturats d´altres pescadors, peró aquest cop li vaig demanar, si us plau que fés una excepció, 

Vaig tenir oportunitat de poder filmar la captura, es pot veure el video en aquest enllaç del Youtube

PRIMAVERA IMPERIAL

Avui és un gran dia, surto amb la meva barca, i he quedat per recollir a dos mestres de la pesca submarina llegendaris, el Lluís Pons i en Minguet, sempre és un plaer poder compartir jornades de pesca, amb grans persones i grans pescadors.
Tot i ser ja primavera, l’aigua és encara freda i la vida escasseja, ells dos, fent ús de la seva experiència, poden pescar tres rascasses maques, ideals per fer un suquet.
Jo vaig tenir la sort que em va passar un sard imperial, que és una espècie no gaire abundant per la Costa Brava, ara ja tenim ranxo, i les dones estaran contentes,

CONTRA PRONOSTIC

 Avui he quedat amb en Tete i en Miguel, dos amics que vindran a Palamós a pescar. La previsió és que surtin d'infanteria, i després els recullo jo amb la barca.

Com sol passar de vegades, van una mica tard i arribaran una hora més tard del previst, jo ja sóc a la barca, fa molt fred, i la tramuntana empeny amb força, i neteja l´aigua, les condicions no són gens bones, però mai se sap, i mentre espero, decideixo fer unes esperes a un raconet tonto per veure si hi ha sort, no portava ni 10 min pescant quan de sobte veig venir cap a mi, un llobarro gros rodejat per altres de més petits, és un dia de poca vida, i la visibilitat és bona, poder apreciar una imatge així en aquestes condicions sempre és un plaer, ara toca estar al tanto, i no malbaratar les poques oportunitats que el mar et brinda a l'hivern. Amb una bona gestió de moviments aconsegueixo tenir a tiro la preuada peça, un cop mes el meu fusell Predathor es comporta com toca, i la peça acaba encertada per la meva varilla.
Caram és més gros de què pensava, i per sorpresa meva puc apreciar que s havia cruspit una llisa d'una tacada!, mare meva quins depredadors, és normal que li diguin Llop de Mar.
En recollir els meus amics i veure la nevera la situació ja la podeu imaginar. És la compensació a jornades de peus glaçats i llavis morats

Vaig tenir oportunita de poder filmar la captura, que al ser en condicions d´aigua neta es pot apreciar be. 

https://www.youtube.com/watch?v=l79EH2CVGyw