SERVIA A BARCELONA

Feia dies que parlava amb l´Albert de Barcelona, m´enviava fotos de les pesqueres de llampugues que estava fent, jo en tota la meva vida de pescasub, només n´he agafat una, i em va trucar un dissabte a la tarda per si volia baixar,Diumenge mati, la previsió era realment dolenta, pluges i entrada e temporal, cosa que no agrada als pelàgics.

Però està clar que si no és prova segur que no en fas cap, per el que vaig dir que sí.

El despertador va sonar molt d´hora i negre nit, pujo al cotxe, que prèviament havia preparat el dia abans, camí a la ciutat Condal.

De camí una tromba d’aigua em va caure al damunt per l autopista, i ho vaig passar realment malament, varen ser deu minuts, però es va fer una eternitat, ànims, vaig pensar, el que alguna cosa vol .....

A l'arribar a Barcelona, ja no plou, el dia arrenca i he trobat el lloc a la primera. Saludo a l´Albert i en Víctor, aquest últim no el coneixia, tot a punt decidim anar al primer lloc indicat, em diuen que fa tres dies hi varen ser i que no havien vist res, em tiro jo sol amb el fusell a la mà, només ficar el cap a l´aigua, veig un vol de servies maques, calculo que deuen rondar entre els 7 i 10 kg, intento no posar me nerviós, ja que encara he de carregar el fusell i el més segur és que no tingui temps, com si no hi fossin començo el meu protocol, fins a tenir el fusell i camara a punt, llavors miro a sota i veig que encara hi són, faig una caiguda i quedo neutre en el blau del mar, el vol de servies s´apropa i puc comprovar que són molt més grosses del que pensava, concentro tot en una d´elles i espero que estigui a tiro, per fortuna el Dark Side compleix la seva part, deixant el peix ferit de mort, un cop el tinc agafat, recupera forces i em posa a prova la meva resistència, com puc agafo el meu ganivet i sentencio la lluita, ara si ja és meva!

Quedo sorprès de lo gran i maca que és, li trec les ganyes per dessagnar i netejo allà mateix, després vàrem anar a mirar els llocs on ells havien triomfat dies enrere, però les condicions no eren bones i no hi havia res. Abans de plegar fem una estona l espigó i puc pescar un llobarret que completa la jornada.

Ara la feina serà acollar la bèstia a dins la nevera, però ja m agradaria tenir més sovint aquest problema!

Aquí es pot veure el vídeo editat pel meu amic Paco EFEJOTA i la veritat és que va quedar molt millor de el esperat,,una entrada així només la pot valorar algú del sector, ha estat un bon entrenament per al proper viatge a PANAMA !!

Ara passo torn a Natalia que li donará el tracte que mereix una peça aixi

JORNADA DE PESCA AMB EN LLUIS PONS

Encara que va endarrerit, les estacions van agafant el seu lloc, a mesura que passen els dies.
Ara l´aigua, tot i que no es pot dir que estigui freda, ja va refrescant, i els dies triguen més a aixecar se.
A tres quarts de vuit! em va dir en Lluís per Telèfon, i a l´hora érem a port, iniciem el protocol de tirar embarcació a l´aigua, i posar-nos el traje, hi havia una mica de trangul, amb mar de fons, però per aquestes dates les condicions eren d´estar atent a l´aigua, ja que la sorpresa pot arribar en qualsevol moment. I així va ser, encara no havia fet la segona baixada, que em passa un vol de servies per sota, en un acte d´instint, dono cop de ronyó i em deixo caure, és una volada guapa i les imatges hipnotitzen veient la dansa sincronitzada, en tinc una a tiro, però veig que no havia activat la càmera, amb sang freda dono prioritat i poso mode "rec" ara ja sí que puc continuar i anar per feina, però ara mantenen la distància, segueixo fent la caiguda i una de les més maques em passa per sota, una vegada mes el fusell DARK SIDE a de demostrar el seu potencial, i així ho fa, un tret a mitja distància que fa que la varilla quedi travessada al llom del peix, content amb el resultat ", ja que havia quedat molt tocada i no obria carret" inicio l'ascens, per sorpresa meva veig que el nylon no tensa a mesura que pujo, WTF ?? com pot ser ??, donç resulta que el dia abans havia canviat el fil i una de les grapes no estava ben collada, imagineu la situació, mare meva, quin gamarús vaig pensar, però a l'arribar a superfície dono dues alenades d´aire i cop de ronyó de nou sense pensar, la servia esta tocada i sembla que serà fàcil recuperar, però a l'agafar la varilla amb la mà, es recupera de forces i em munta un bon sidral, pujo com puc i remato la peça, ara si ja podem respirar tranquil,

El mestre Pons mentrestant ha pogut pescar, una dorada de bon porte, la cosa comença bé, i esperem poder trobar alguna cosa mes.

Però tot i veure vida de peces petites, els grans depredadors no hi són, busquem aquí, busquem allà, però tot i anar fent algunes peces de ranxo, no aconseguim fer res més de talla important.

És l'hora d´anar cap a port, fem algunes fotos pel record i cap a casa!

Un mes per explicar.,Gràcies Lluis!!

DARK SIDE no defrauda