www.salvimar.com

10/21/2018

SERVIA A BARCELONA

Feia dies que parlava amb l´Albert de Barcelona, m´enviava fotos de les pesqueres de llampugues que estava fent, jo en tota la meva vida de pescasub, només n´he agafat una, i em va trucar un dissabte a la tarda per si volia baixar,Diumenge mati, la previsió era realment dolenta, pluges i entrada e temporal, cosa que no agrada als pelàgics.

Però està clar que si no és prova segur que no en fas cap, per el que vaig dir que sí.

El despertador va sonar molt d´hora i negre nit, pujo al cotxe, que prèviament havia preparat el dia abans, camí a la ciutat Condal.

De camí una tromba d’aigua em va caure al damunt per l autopista, i ho vaig passar realment malament, varen ser deu minuts, però es va fer una eternitat, ànims, vaig pensar, el que alguna cosa vol .....

A l'arribar a Barcelona, ja no plou, el dia arrenca i he trobat el lloc a la primera. Saludo a l´Albert i en Víctor, aquest últim no el coneixia, tot a punt decidim anar al primer lloc indicat, em diuen que fa tres dies hi varen ser i que no havien vist res, em tiro jo sol amb el fusell a la mà, només ficar el cap a l´aigua, veig un vol de servies maques, calculo que deuen rondar entre els 7 i 10 kg, intento no posar me nerviós, ja que encara he de carregar el fusell i el més segur és que no tingui temps, com si no hi fossin començo el meu protocol, fins a tenir el fusell i camara a punt, llavors miro a sota i veig que encara hi són, faig una caiguda i quedo neutre en el blau del mar, el vol de servies s´apropa i puc comprovar que són molt més grosses del que pensava, concentro tot en una d´elles i espero que estigui a tiro, per fortuna el Dark Side compleix la seva part, deixant el peix ferit de mort, un cop el tinc agafat, recupera forces i em posa a prova la meva resistència, com puc agafo el meu ganivet i sentencio la lluita, ara si ja és meva!

Quedo sorprès de lo gran i maca que és, li trec les ganyes per dessagnar i netejo allà mateix, després vàrem anar a mirar els llocs on ells havien triomfat dies enrere, però les condicions no eren bones i no hi havia res. Abans de plegar fem una estona l espigó i puc pescar un llobarret que completa la jornada.

Ara la feina serà acollar la bèstia a dins la nevera, però ja m agradaria tenir més sovint aquest problema!


Aquí es pot veure el vídeo editat pel meu amic Paco EFEJOTA i la veritat és que va quedar molt millor de el esperat,,una entrada així només la pot valorar algú del sector, ha estat un bon entrenament per al proper viatge a PANAMA !!



Ara passo torn a Natalia que li donará el tracte que mereix una peça aixi