L´ESCALA AMB GUILLAUME

Vaig quedar amb en Guillaume per sortir a pescar per l´Escala, la veritat es que tenia moltes ganes de poder anar per aquella zona. La tramuntana apretaba, però la corrent era de sud, tot i aixi l´aigua era força neta i amb una temperatura agradable. De camí a la rampa en Guillaume em comenta que te un mero vist i que aniríem a veure si el podíem pescar, desprès de buscar una estona a una fondaria de -32 metres, li ha pogut disparar un tret al cap, despres de mes d´una hora, aconseguim pujar-lo.

Les condicions son guapes, i també es veu vida de peix petit, pero els dentos no es veuen per enlloc, anem visitant diferents zones per veure si sabem trovar el peix, res per aquí res per alla, caram que difícil, pero segueixo insistint, al final de la jornada en Guillaume ja s´ha tret el traje i em diu que em prepari, que em portara a un baix a -30m o a l´escalo s´hi sol posar algún mero, decideixo agafar el meu fusell de 90 monogoma, a la caiguda ja veig un dento maco solitari, que fa ballar el banc de peix petit, la imatge es molt guapa, jo em deixo caure totalment a plom, el dento esta curiós, i se que em vindrà a veure, a la que quedo reposat sobre la roca, el dento dona la volta i ve cap a mi sense contemplacions molt decidit, un bon tret al moment oportu, i cap amunt, ara si ha finalitzat la jornada
Amb la pesca d´aquest dento ha estat una pena no portar la cámara ja que amb la visivilitat de l´aigua podría haber sortit un video guapo.
Pd: Quina pena de fotos mare de deu, tinc de pujar el nivell com sigui

ROGESAURUS

La tramuntana ha baixat la termoclina, el peix es una mica mes fondo, estic buscant els déntols, pero de moment no hi son, segur que corren per la zona, donç el peix esta realment nerviós.

A una fondaria de 30 metres, veig l'estesa de roges, espectacular pel tamany que tenen, no se d´on han sortit, pero realment passen dels 600 o 700 grams, No dubto a gafar-ne uns quants perque la meva dona pugui fer la recepta de tartare de roger (impressionant) es una recepta que varem trobar a la revista apnea en un reportatge que va fer sobre aquest peix, i la veritat es que cambia molt la percepcio que tenia jo d´aquesta especie, en quant a tema culinari.

Entre baixada i baixada puc pescar un corball, i al final nomes em faltaba trovar el desitjat dento.

Nomes em queda un lloc per mirar i en una de les baixades, veig el banc, están força compactes i n´hi ha de grossos, un de quasi tres kg es posa a tiro i no dubto a disparar tot i veure exemplars mes grossos darrere (ja se com acaben aquestes històries) el passador fa goig amb la varietat de colors, m´ho he passat força be i em trobava molt millor que la darrera vegada

TRES SETMANES

Aquest any els astres s'han alineat de forma que el destí no m'hagi permès anar a pescar en tres setmanes...això al l'hivern encara, però a l'estiu és una època on tots procurem anar-hi quantes més vegades millor. Pero tot arriba, i despres de tants de dies, ja em trobo donant una escopinyada a les ulleres... Per fi!!.

No tinc gaire estona, he sortit amb la barca i tinc la família a sobre d'ella. l'objectiu és poder fer unes baixades, per veure com esta la cosa, no porto ni deu minuts pescant i veig un dento solitari, el veig a la caiguda, i no crec que tingui oportunitat, però m'equivoco i dento ve cap a mi, un tret arriscat travessa la seva carn, però al començar a lluitar veig que es desgarrara segur...ep ep ep compte dona fil i deixa que s´encaui, i així va ser, però malauradament ho fer dins un cau de mero que conec i es força complicat de treballar, a part estic desentrenat i el peix s´ha amagat a -26 metres, m´ho agafo amb calma i intento gaudir del moment, una hora més tard el dento es a la nevera, realment millor de lo esperat, passa dels tres kg, perfecte en pocs dies tinc convidats.