Aquest any els astres s'han alineat de forma que el destí no m'hagi permès anar a pescar en tres setmanes...això al l'hivern encara, però a l'estiu és una època on tots procurem anar-hi quantes més vegades millor. Pero tot arriba, i despres de tants de dies, ja em trobo donant una escopinyada a les ulleres... Per fi!!.
No tinc gaire estona, he sortit amb la barca i tinc la família a sobre d'ella. l'objectiu és poder fer unes baixades, per veure com esta la cosa, no porto ni deu minuts pescant i veig un dento solitari, el veig a la caiguda, i no crec que tingui oportunitat, però m'equivoco i dento ve cap a mi, un tret arriscat travessa la seva carn, però al començar a lluitar veig que es desgarrara segur...ep ep ep compte dona fil i deixa que s´encaui, i així va ser, però malauradament ho fer dins un cau de mero que conec i es força complicat de treballar, a part estic desentrenat i el peix s´ha amagat a -26 metres, m´ho agafo amb calma i intento gaudir del moment, una hora més tard el dento es a la nevera, realment millor de lo esperat, passa dels tres kg, perfecte en pocs dies tinc convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada