A dos quart de set! Em va dir en Lluís per telèfon, en aquestes dates, s'hi ha d’anar d'hora, ja que més tard s'omple el mar d'embarcacions d'esbarjo i no es pot pescar.
El pronòstic és bo, però saben que l'agost és un mes difícil en tema peix, a mar mai se sap, i per sortir de dubtes, s'hi ha d'anar.A l'hora prevista, sortim directament, sense passar per vestuaris, s ha d'aprofitar el plaer de poder canviar-te a mar ara que som a l'estiu. En Lluís va mirar unes pedres, i em recomana que vagi cap aquella punta, ja que a primera hora hi pot haver alguna sorpresa, preparo tot el material, poso boia a l'aigua i directe cap a la zona indicada, només he fet un parell de baixades, per escalfar, i sóc a prop de la zona calenta, o espero poder trobar algun déntol, però a mar mai se sap quin dia et donarà la sorpresa, i aquest cop, per sorpresa meva, puc veure un preciós mero que estava esmorzant a poca aigua, ell tornava al seu cau, però vaig tenir sort de ser enmig del seu camí, i amb el Dark Side a punt, una sola oportunitat i un tret precís, fa que pugui cobrar la peça sense gaire dificultat, a mesura que la vaig pujant puc comprovar que és més gros del que pensava, per ser aquí a la costa Brava és molt maco! La sorpresa va ser al pesar, i veure que passava de deu kg.
Vaig a veure en Pons, em comenta que ha vist un mero, però no li ha pogut tirar, al moment pot pescar una molla de bon porte, una morruda i com no, un grapat de rogers, que tan apreciats són gastronòmicament, ja tenim el dia fet, la cosa es comença a animar amb el trànsit de barques, i decidim fer una última paradeta i tornar cap a port. Ara ell que compri el vi i esperar a veure quina sorpresa ens té preparada Natàlia amb aquest mero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada