En Bastien em va trucar, per fer una escapadeta per el mediterrani el Dilluns (ser autonom te les seves ventatges) a les 8 ja erem a port, i les condicions eren regulars, varem començar activant el gps magic del meu amic Bastien, on guarda preuades senyes que pocs coneixen, l´aigua era bruta, pero bruta de collons, a les zones mes netes hi habia una visivilitat de 4 metres, era una pesca per instint on no es permeten gaires errades, has d´anar per feina, ventilar a la barca i tirar-te a l´aigua i baixar en cuestio de segons, si no vols caure a la sorra.
Començem mirant les principals marques, on aconsegueixo pescar un parell de llobarros de kg. pero la cosa estaba fluixa, i despres va anar a pitxor, res per aqui , res per alla, aqui no hi son, alla tampoc, pero com les marques del gps no s´acavaben, nosaltres seguiem buscant, donç sabiem que estaven tots junts ....pero a on???
a les 4 de la tarda faig la enesima baixada, a uns - 17 metres començo a quedar rodejat de llobarros, apunto al mes gros i pam! a la nevera !! que guay passa dels 3 kg !! li dic que em torni a portar al mateix lloc donç estaba empetat de llobarros, ell em contesta.... no Chio NO ja saps que nomes es una baixada a cada lloc. Com? si si es molt important no matxacar la zona aixi la pesca no falla, tot rumiant li donc la rao, ell em diu, no et preoucupis tinc 10.000 llocs com aquest, ja veuras ja, preparat de nou ! torno a baixar i em passa el mateix un altre cop rodejat de peixos platejats, sense gaires contemplacions, disparo al que tinc a tiro i cap a la nevera, aixi 9 vegades mes dos de petitons que no els conto (amb aigua bruta costa calcular el pes)
Total un premi a la constancia, amb una nevereta de llobarros molt maca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada