Nomes arribar l´Antonio ens va portar a fer la tipica mariscada en terres Galegues, ufff que be que entra, sobretot acompanyat amb el traidor Albariño
La veritat es que en llocs com aquest, aprens realment el significat de la paraula "Gula" donç mes que menjar per viure......vius per menjar !!I vinga clova, no t´has d´esforçar gaire, donç vas sense pressa, amb el mal amic albariño, i xerrant amb els companys de taula, la vetllada no pot ser millor...dema ens espera un dia de pesca i ja veurem com va...
Les imatges ho deixen clar, quin sacrifici tenir de menjar tot aixo...sort que despres un xupito de orujo casolà fara pair una bona digestió
Us ve de gust una mica de pop?? espero que no esteu mirant el blog amb la panxa buida perque segur acabareu mossegant el monitorZamburiñas, amb aixo si que vaig perdre la poca educació que tenia, ostres acabo d´arribar i ja estic anyorat
el xupito per fer-ho baixar tot..dema anem a pescar, vols dir que anem be ?? Bueno tampoc ens hi juguem res, que sigui el que tingui de ser, pero a mi em varen ensenyar que les oportunitats s´han d´aprofitar quan passen
Entre el munt d´elements decoratius que hi habia per les parets, em va cridar l´atenció aquesta ancla feta de fusta i pedra, com es buscaben la vida els antic mariners.
Al dia seguent anem cap a mar, hi ha un mar de fondo de 3.5 metres amb unes onades que flipes, jo em pensaba que estaria mes tocat del sopar del dia anterior, pero sorprenentment em trobo força be, aban de sortir a mar obert, ens tiren a l´Antonio i a mi a dins d´una batea de musclos perque veiem com es per dins, es una sensació molt guapa i diferent, no estavem per gaires fotos, sort que el Sr Las Casas en va fer alguna
finalment sortim a mar obert, la veritat es que per gent del mediterrani les condicions son extremes, pero seguin els consells del pescadors autoctons, podem fer alguna peça com sards macos, algun llobarret, pintos etc, en resum peix de la zona, no fem res espectacularm pero passem una vetllada realment guapa, ara que estic de tornana m´enpenedeixo de no grabar amb la camara per sota , amb por de perdrela per el fort mar que hi habia la vaig deixa a la barca, la propera vegada no em passara, fem un parell de fotos amb la pesca del dia i cap al hotel, que al dia seguent tenim visites i ruta per davant
1 comentari:
Si si de pesca y currando y yo que me lo creo!! vaya comilonas!! que envidia.
Publica un comentari a l'entrada