A LA CAIGUDA

A les 5 del mati sona el despertador, la veritat es que en aquestes dates si vols fer algún peix, t´has d´aixecar molt d´hora, ja que mes tard s´omple el mar d´embarcacions i es realment perillos practicar el nostre esport.
Es un mati amb molta calma, la visibilitat es bona, i la temperatura de l áigua es agradable, unes condicions perfectes per pescar.
Soc conscient de que no tinc gaire temps, i que la primera hora es la que mana, em preparo be i començo a pescar, no trigo gaire a trobar el dentos , pero no están lo tendres que voldria, una mica mes tard aconsegueixo pescar un dento, seguidament una dorada va al passador, la cosa va be i les sensacions son bones, estic fent una espera i al fons veig un mero fen la vela, sense pensar-ho em deixo caure demanant als deus del mar que aguanti, la caiguda es lenta, pero el mero aguanta, en un tret al limit aconsegueixo atravesar el peix, i la varilla impedeix que s´enrroqui, tot rodo ! recupero la peça i veig que es un mero maco de mes de cinc quilos, el dia esta fet, pero encara tinc alguna oportunitat mes, en un altre caiguda, quedo rodejat per unes servies que estaven esmorçant, puc tenir la sort de que la mes grossa es posa a tiro, i un tret certer li trenca l´espina poguent recuperar la peça sense problemes, tambe passa de cinc quilos, un dia rodo!
Dema i tornem a veure que passa .