www.salvimar.com

9/15/2013

UN BON DIA

Aquest any ja em pensaba que la jornada excepcional passaria de llarg, pero al final ha arribat.
7 45, es la hora que he quedat per sortir amb en Guillaume. La previsio es bona i la motivacio tambe.
Començem calentan a un dels seus waypoints, l´aigua es freda, es nota que l´estiu s´acaba, Les condicions ens fan estar alerta, ja que la zona es bona de dentos, En Guillaume s´estrena i agafa la primera peça, un dento que dona encara mes motivació. En una de les caigudes veig un precios mero que poc li falta per arribar a 10 kg, a mida que m´acosto fa un cop de cua suau i comença a nedar, tinc la esperança que entri a algún cau, pero no es aixi, no em dona alternativa i ni tans sols puc arribar a disparar, Uff quin bitxo mes guapo, anims segur que agafo algún peix aviat.
Camvi de zona, una altre punt bo per fer esperes, em tiro jo, i veig dos dentos de talla petita, que fan corre un banc de peix petit, no tenen gens de curiositat i no s´acosten, he ventilat be i faig una espera llarga, de sopte la cortina de peix s´obre en canal...aquí el tenim ! un precios dento que  buscaba el seu esmorzar, amb un sol toc, detecta la meva presencia i ve cap a mi com un pit bull, la imatge es brutal, sense miraments disparo a la que tinc oportunitat, atravessant la peça correctament, no gaire mes tard cau un altre dento d´un parell de kg, la jornada pinta be i encara no ha acabat.

En Guillaume em comenta per aquella zona te vist un parell de meros macos, un mes gros de 15 kg.
Li faig de barquer i fa la caiguda al lloc indicat, no mes tard d´un minut i mitg, surt a superficie, em comenta que ha pogut disparar al mero gros, pero que amb un parell de cops de cua, s´ha tret la varilla del cap....grrrr quina rabia !! be tranquilitat, te agafa l´altre fusell i mira a veure si el troves al cau, repeteix operacio, pero aquesta vegada al pujar porta una altre cara, el mero gros te un tret en tot el cap, fantastic ! pero per una de les entrades del cau per on ha disparat, el cap no passa, tiro ancla, agafem el cinturo largable, i "manos a la obra" a una profunditat de -36 metres començem a estudiar la manera de treure el vedell. Un parell d´hores mes tard, ja el tenim panxa amunt a superficie, es realment una vaca de 19 kg, quina alegría, el dia podría entregar alguna cosa mes, pero els compromisos fan que tornem a port, Un plaer, repetim el dia que vulguis.

La gran desgracia va ser que tinc la cámara de video a reparar, ja que li va entrar aigua, i no vaig poder grabar, ni la captura del dento ni la del mero d´en Guillaume. Pero si tinc  un petit video a superfie.



3 comentaris:

Roberto Escobar ha dit...

Enhorabuena Chio , buen dia y buenas piezas , da gusto ver esos dentones en la nevera , porque el mero seguro que no cabía , no? menuda vaca.
Un saludo.

Roberto Escobar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Chio Tulsa ha dit...

Gracias Roberto, es exactamente como tu dices, por suerte llevaba un saco para casos como este.